lunes, 30 de noviembre de 2009
Punt de vista del socioleg.
Les persones amb anorèxia o bulímia tenen uns comportaments socials que repercuteixen amb les persones del seu voltant, com pot ser la família, de vegades els pares germans critiquen el cos de l’adolescent o xiquetes principalment, o dones que estan pressionades per la seua figura. Aquestes persones tenen dificultat identificant i comunicant les seues emocions, solen ser perfeccionistes i estar inhibides emocionalment i sexualment, tenen canvis conductals, que es representen amb alteracions, una de les alteracions que es donen es l’hiperactivitat, comencen quan aquestes comencen la seua dieta.
La perfecció i l’hermosura sol ser el seu centre d’interès en elles i açó passa a ser la seua meta. Comencen sense guía professional, i es fixen en la imatge del seu ídol primíssim i inassolible. Però aquesta conducta sol estancar-se en el punt quan li comença a preocupar la malaltia. La familia i les persones mes properes de la persona anorexica es preocupen per la conducta aquesta, peró ella oculta la seua conducta alimentaria i utilitza excuses.
Tambe salteren les formes per a menjar, generalmente les anorexiques son ordenades i educades però a l’hora del menjar olviden les normes relatives a la taula grapegen el menjar i acaben per esbaratar l’aliment.
+ bulyanProductions©
jueves, 26 de noviembre de 2009
Piramide
Aquesta imatge tracta de la piramide alimentosa d'Ana, un model a seguir per a persones anorexicas o bulimicas. Intenta imitar la piramide alimentosa normal, però en lloc d'afavorir la seva salut i la seva alimentacion, les perjudiquen a poc a poc.
Aquesta és la Piramide alimentosa real:
+ bulyanProductions©
martes, 24 de noviembre de 2009
Contes
ARIADNA:
Havia una vegada, una xica que li agradava molt viatjar, ja que l'hi podia permetre perquè era molt rica, li encantava gastar-se els diners en roba i en tecnologies molt cares. No obstant això , ella estava sempre sola, mai havia tingut ni un sol amic.
En un dels seus viatges a Londres, el chófer del seu cotxe tub que desviar-se pel barri pobre perquè el carrer principal estava en obres, al veure la xica als altres xiquets pobres pel carrer va dir:
- Conductor, Li importaria pujar les finestretes, per favor?
- Per què, senyoreta? No està a gust?- va respondre ell.
- Em molesta aquesta vista, tots aquests xiquets bruts, jugant en el fang , em fan fàstic… No es mereixen veure el meu rostre- va dir ella.
El chofer molt empipat, va parar el cotxe, es va baixar va agafar a la xica per força i la va llançar enmig del carrer entollat, ell es va llevar la disfressa i sota la sorpresa d'ella: va descobrir que el xofer era son pare!
- No tornaràs a casa fins que aprengues a viure amb els pobres- després d'anunciar açò, el seu pare es va pujar al cotxe i es va anar deixant-la sola.
- “Oh! Què diran les meues amigues?”- va pensar ella lamentant-se.- “Estic tota bruta.”
De cop i volta, uns indigents se li van acostar i li van oferir menjar i un lloc on poder viure i encara que no estava plena de luxes ni el menjar era tot un manjar, semblava acollidor. Ella al principi, no volia acceptar gens, no volia rebaixar-se al seu nivell perquè era molt orgullosa, però al veure que es moria de fam, aqueix menjar li va semblar deliciosa i no puc evitar donar un parell de mossos a un tros de pa.
Ella es va passar diversos mesos convivint amb ells, va aprendre a ser feliç amb poques coses i donar-li més valor a coses que ella creia que ni existien, com per exemple: a la tolerància i a solidaritat. Va Assolir entrellaçar una bona amistat amb les seues nous amics i amb la seua “família d'acollida”.
Quan el seu pare va tornar a arreplegar-la, va poder estar molt orgullós d'ella, la seua filla havia après valors molt importants de la vida. No obstant això, ella al veure al seu pare li va donar les gràcies per aquesta experiència, i li va dir que faria el que fera mancada per a traure a aqueixes persones de la pobresa, fins i tot donar tots els seus estalvis a una ONG .
PEDRO:
Un dia es trobava en la seua habitació pensant en açò i sense poder evitar-lo va començar a plorar, no feia soroll però la seua mare li va veure el reflex de la llum en les seues llàgrimes, va entrar i va començar a parlar-li.
- Què et passa?
- Gens – va mentir ell
- Sabia que diries això, què et passa?
Toni callà, i li va contar a la seua mare el dels seus estudis i que no servia per res llavors la seua mare li va dir.
- Tens amics?
- Si – va dir Toni – i amb ells m'ho passe molt bé.
- Encara que en el col·legi vages malament, tu vals més que les notes que et posen, tens amics, molts i encara que tu et penses que no vals per a res, pregunta-li als teus amics, si el teu no estigueres qui els contaria aqueixos acudits, i això és per a ells el millor, tens sentit de l'humor, i encara que no aproves, a casa m'ajudes i això em demostra que eres treballador i que esforçant-te un poc aconseguiràs aprovar. Toni, es queda pensatiu ja que la seua mare tenia raó i que no hauria de preocupar-li tant les notes acadèmiques ja que el vàlua més.
Al cap d'un temps li van donar les notes i el, pensant en altre suspens va tenir una grata sorpresa, no va suspendre gens, els últims mesos després que la seua mare i el parlaren comença a pensar en positiu, se centrá i va aconseguir el que tant li costava.
CANDELA:
Carolina, una xiqueta normal, sense problemes amb ningú del col·legi, estava passejant pel carrer, i de cop i volta se li van acostar dues xiques del seu institut, i li van acorralar, li van dir que perquè vestia així, d'aquesta manera, li van començar insultant, després li van seguir algunes empentes fins que la van llençar al sòl
-Per favor, no em feu mal -va dir Carol.
-Jajaja, si dius una mica a la policia d'això et perseguirem -van dir elles.
A Carol li dolia tot el cos, va anar cap a la seva casa i la seva mare li va preguntar:
Que et passa filla?
-No, solament estic cansada, pujaré a la meva habitació.
Carol estava espantada, quan va anar a posar-se el pijama va veure alguns blaus al seu cos.
A l'endemà quan va anar a l'institut, les dues noies li van preguntar si havia dit una mica. Carol ja no aguantava mes, perquè aquest assetjament va seguir una setmana mes, i Carol va decidir contar-se'l a Teresa, la seva mare.
Teresa va anar a parlar amb el director del col·legi, i aquest va parlar amb les noies i van ser castigades i denunciades.
+ bulyanProductions©
Havia una vegada, una xica que li agradava molt viatjar, ja que l'hi podia permetre perquè era molt rica, li encantava gastar-se els diners en roba i en tecnologies molt cares. No obstant això , ella estava sempre sola, mai havia tingut ni un sol amic.
En un dels seus viatges a Londres, el chófer del seu cotxe tub que desviar-se pel barri pobre perquè el carrer principal estava en obres, al veure la xica als altres xiquets pobres pel carrer va dir:
- Conductor, Li importaria pujar les finestretes, per favor?
- Per què, senyoreta? No està a gust?- va respondre ell.
- Em molesta aquesta vista, tots aquests xiquets bruts, jugant en el fang , em fan fàstic… No es mereixen veure el meu rostre- va dir ella.
El chofer molt empipat, va parar el cotxe, es va baixar va agafar a la xica per força i la va llançar enmig del carrer entollat, ell es va llevar la disfressa i sota la sorpresa d'ella: va descobrir que el xofer era son pare!
- No tornaràs a casa fins que aprengues a viure amb els pobres- després d'anunciar açò, el seu pare es va pujar al cotxe i es va anar deixant-la sola.
- “Oh! Què diran les meues amigues?”- va pensar ella lamentant-se.- “Estic tota bruta.”
De cop i volta, uns indigents se li van acostar i li van oferir menjar i un lloc on poder viure i encara que no estava plena de luxes ni el menjar era tot un manjar, semblava acollidor. Ella al principi, no volia acceptar gens, no volia rebaixar-se al seu nivell perquè era molt orgullosa, però al veure que es moria de fam, aqueix menjar li va semblar deliciosa i no puc evitar donar un parell de mossos a un tros de pa.
Ella es va passar diversos mesos convivint amb ells, va aprendre a ser feliç amb poques coses i donar-li més valor a coses que ella creia que ni existien, com per exemple: a la tolerància i a solidaritat. Va Assolir entrellaçar una bona amistat amb les seues nous amics i amb la seua “família d'acollida”.
Quan el seu pare va tornar a arreplegar-la, va poder estar molt orgullós d'ella, la seua filla havia après valors molt importants de la vida. No obstant això, ella al veure al seu pare li va donar les gràcies per aquesta experiència, i li va dir que faria el que fera mancada per a traure a aqueixes persones de la pobresa, fins i tot donar tots els seus estalvis a una ONG .
PEDRO:
Havia en un poble molt llunyà un xiquet que tenia la nostra edat el seu nom era Toni, tenia amic, i passava bé, contava acudits i es divertia però quan no estava amb ells pensava que no valia per res ja que no anava bé en els estudis.
Un dia es trobava en la seua habitació pensant en açò i sense poder evitar-lo va començar a plorar, no feia soroll però la seua mare li va veure el reflex de la llum en les seues llàgrimes, va entrar i va començar a parlar-li.
- Què et passa?
- Gens – va mentir ell
- Sabia que diries això, què et passa?
Toni callà, i li va contar a la seua mare el dels seus estudis i que no servia per res llavors la seua mare li va dir.
- Tens amics?
- Si – va dir Toni – i amb ells m'ho passe molt bé.
- Encara que en el col·legi vages malament, tu vals més que les notes que et posen, tens amics, molts i encara que tu et penses que no vals per a res, pregunta-li als teus amics, si el teu no estigueres qui els contaria aqueixos acudits, i això és per a ells el millor, tens sentit de l'humor, i encara que no aproves, a casa m'ajudes i això em demostra que eres treballador i que esforçant-te un poc aconseguiràs aprovar. Toni, es queda pensatiu ja que la seua mare tenia raó i que no hauria de preocupar-li tant les notes acadèmiques ja que el vàlua més.
Al cap d'un temps li van donar les notes i el, pensant en altre suspens va tenir una grata sorpresa, no va suspendre gens, els últims mesos després que la seua mare i el parlaren comença a pensar en positiu, se centrá i va aconseguir el que tant li costava.
CANDELA:
Carolina, una xiqueta normal, sense problemes amb ningú del col·legi, estava passejant pel carrer, i de cop i volta se li van acostar dues xiques del seu institut, i li van acorralar, li van dir que perquè vestia així, d'aquesta manera, li van començar insultant, després li van seguir algunes empentes fins que la van llençar al sòl
-Per favor, no em feu mal -va dir Carol.
-Jajaja, si dius una mica a la policia d'això et perseguirem -van dir elles.
A Carol li dolia tot el cos, va anar cap a la seva casa i la seva mare li va preguntar:
Que et passa filla?
-No, solament estic cansada, pujaré a la meva habitació.
Carol estava espantada, quan va anar a posar-se el pijama va veure alguns blaus al seu cos.
A l'endemà quan va anar a l'institut, les dues noies li van preguntar si havia dit una mica. Carol ja no aguantava mes, perquè aquest assetjament va seguir una setmana mes, i Carol va decidir contar-se'l a Teresa, la seva mare.
Teresa va anar a parlar amb el director del col·legi, i aquest va parlar amb les noies i van ser castigades i denunciades.
+ bulyanProductions©
jueves, 19 de noviembre de 2009
Anorexia?
L'anorèxia és la pèrdua de l'apetit, per a posseir una pèrdua de pes ràpid mitjançant la restricció de la ingesta d'aliments sobretot els d'alt valor calòric. L'anorèxia nerviosa és una alteració greu de la percepció de la pròpia imatge, amb un temor morbós a l'obesitat, el que condiciona una alteració.
El trastorn psicològic patit es coneix com anorèxia nerviosa i també de la ingestió relativament baixa d'aliments i acompanyat per un exercici excessiu. Les persones que la pateixen tenen una imatge distorsionada del seu cos. Les principals característiques de l'anorèxia nerviosa són el rebuig a mantenir un pes corporal mínim, una por intensa a guanyar pes i una alteració significativa de la percepció del cos.Generalment la pèrdua de pes s'aconsegueix mitjançant una disminució de la ingesta total d'aliments. Encara que els anorèxics comencen per excloure de la seua dieta tots els aliments amb alt contingut calòrics, la majoria acaba amb una dieta molt restringida, limitada a uns pocs aliments. Existeixen altres formes de perdre pes, com la utilització de purgues, vòmits provocats o exercici físic excessiu. En l'anorèxia nerviosa es distingeixen dues subtipus, el tipus restrictiu, i el compulsiu purgatiu.
+ bulyanProductions©
miércoles, 18 de noviembre de 2009
Que és llavors la bulímia?
La bulímia és un desordre alimentici causat per l'ansietat i pel pes corporal i l'aspecte físic. És una malaltia de causes psicològiques i Somátiques que produeix desarregles en la ingesta d'aliments amb períodes de compulsió per a menjar, amb uns altres de dietes abusives, associant a vòmits i la ingesta de diversos medicaments.
Apareix majoritàriament en les dones, normalment en l'adolescència i dura molts anys més. Aquestes persones posseeixen una baixa autoestima, vòmits i sent culpa per menjar massa, sols provocar-se vòmits, ingereixen laxants i realitzen dejunis, oscil·lacions brusques en el pes.
AL principi de la bulimia es comença amb dietes per a millorar aspecte físic. També es freqüent el desig per a menjar coses dolces, molt fort. Al seu cos afecten molt greument el abús de medicaments i el descens brusc de pes i els vòmits, probocant deshidratació, caries i alteracions menstruals.Per la part psicològica solen presentar-se sentiments d'ira, cansament, ansietat , solitud o avorriment, els quals provoquen l'aparició d'ingesta compulsiva. Els bulímics també senten una gran culpa o s'assagen diferents mètodes per a eliminar l'ingerit. Presenten una gran ansietat.
+ bulyanProductions©
viernes, 13 de noviembre de 2009
També es el teu problema
El teu problema consisteix en un trastorn alimentici que suposa una pèrdua de pes provocada pel propi malalt i duu a un estat d'inanició. De vegades, les raons mes ximples et duen a provocar-te vòmits, o a deixar de mejar. Hi ha vegades en la vida que et pots sentir trist, o deprimit, però la solució no són la bulímia o l'anorèxia, perquè amb aquestes conductes solament aconsegueixes fer-te mal.
Recolza't en un amic, en la teua família, en la gent que et vol… Perquè no solament pateixes la teua, les persones que estan al teu voltant també pateixen al veure't malament. Si aquest és el teu problema, o si saps d'algú que tinga aquest problema, no calles… Ajuda-li! Está en les nostres mans fer que la gent deixe de patir.
+ bulyanProductions©
viernes, 6 de noviembre de 2009
Suscribirse a
Entradas
Comentarios